El primer dels Berenars Literaris amb l’Arnau Gonzàlez Vilalta

Aquest proper dimarts dia 11 d’octubre tindrà lloc el primer dels berenars Literaris d’enguany. Serà amb l’autor català Arnau Gonzàlez Vilalta, a la Jijonenca (Plaça Guillemó) a les 19.30 hores.

Arnau Gonzàlez Vilalta (Barcelona, 1980) és Professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’estudi del nacionalisme català en el període d’entreguerres, en el parlamentarisme, la diplomàcia europea i les relacions entre els diferents territoris de parla catalana. En aquest sentit, al marge de múltiples articles i participacions en congressos, ha publicat més d’una desena de llibres entre els que destaquen: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939); Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933) i La irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936), tots tres el 2006, La creació del mite Companys, del 2007, Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo, el 2008 o més recentment, Cataluña bajo vigilancia. El Consulado y el Fascio Italiano de Barcelona (1931-1943) i De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República, tots tres el 2009.
Pel que fa a temàtiques andorranes, al marge d’alguns articles i de tractar de manera inicial les relacions polítiques i identitàries catalano-andorranes durant la dècada dels anys trenta del segle XX a la monografia apareguda l’any 2006, ha publicat un llibre en el qual presentà una de les primeres visions historiogràfiques sobre la coneguda com la “Revolució Andorrana de 1933”. En aquest sentit, en l’obra “La cruïlla andorrana de 1933: La Revolució de la Modernitat” (Valls, Cossetània-Fundació Julià Reig, 2009), l’autor aporta llum sobre un fet històric d’indubtable transcendència en la història contemporània d’Andorra, sobre els seus origens i els seus efectes. Un esdeveniment que certificaria el trencament definitiu de la trajectòria andorrana, fins aquells moments en certa mesura al marge de la història europea, per desencadenar un procés de modernització de gran abast els efectes dels quals encara podem veure. Des de la reclamació del sufragi universal masculí fins a l’ocupació del país per part de la Gendarmeria francesa, passant per les vagues dels obrers que treballaven en les obres de la Fhasa o les disputes diplomàtiques entre França i Espanya referents a Andorra.

Advertisements

~ per Centre de la Cultura Catalana a 7 Octubre 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: