Sant Joan – La Flama del Canigó

Sant Joan - La Flama del Canigó

Un any més el Centre de la Cultura Catalana es desplaçarà fins el Canigó per anar a buscar la flama que encendrà totes les fogueres del Principat d’Andorra la nit de Sant Joan.
Una delegació del CCC i Aina pujaran dissabte a la nit cap al Canigó per recollir la flama que s’encendrà de la foguera que a les 12 de la nit es farà al cim nordcatalà. Durant la nit, baixaran a peu per la muntanya i tornaran cap al Principat on es durà a La Massana, que enguany és la Parròquia amfitriona.
El dia 23 a les 12h aquesta serà rebuda pel Cònsol Major de La Massana a la parròquia que esdevé enguany l’amfitriona. Després de la lectura del Manifest de Sant Joan per part de David Baró la parròquia la custodiarà fins a les 19h, que baixarà fins Casa de la Vall.

Programa dia 23 de juny
12.00h Arribada a La Massana. Lecturà del Pregó de Sant Joan a càrrec del Cònsol Major de La Massana: David Baró.
12.05h Encesa del peveter
18.45h Rebuda de les delegacions / Llençada de coets cada 5 minuts
19.05h Entrada de la Flama a la Plaça per part de la delegació de la parròquia de La Massana
19.06h Lectura del Manifest de Sant Joan a càrrec de la M.I. Sra. Subsíndica General Mònica Bonell
19.07h Encesa del peveter
19.08h Repartiment de fanalets a les diferents parròquies
19.15h Homenatge a Pere Canturri
19.25h Nomenament del nou Fallaire Major: Parlament Fallaire major 2012 – Faust Campamà. Parlament del Fallaire major 2013 – Rafel de Haro
Nomenament del nou Fallaire Menor: Parlament Fallaire menor 2012 – Arnau Castellon. Parlament del Fallaire menor 2013 – Carme de Haro
19.40h Repartiment de Coca i Moscatell

El solstici d’estiu, la festa del foc per excel·lència, és un dels grans focus d’activitats del pas de l’any. Cada any un grup de joves andorrans puja a la pica del Canigó per recollir la Flama i la trasllada a Andorra, on, en una cursa de relleus, arriba fins a la Casa de la Vall a la tarda de la Vigília de Sant Joan. Allà és rebuda amb tots els honors pel síndic general i es llegeix el manifest abans de distribuir el foc per les set parròquies.
Els actes entorn de la Flama del Canigó que se celebraven a Andorra des del 1970 amb una continuïtat no del tot regular, van consolidar-se a partir del 1995, en què el Centre, acabat de néixer, va començar a col·laborar amb la Comissió Focs de Sant Joan, amb el resultat d’una multiplicació de la participació popular.
El Centre ha col·laborat intensament amb la Comissió
Focs de Sant Joan, a partir del 1996, en la recuperació de l’encesa de les tradicionals falles o rodes de foc que, fetes giravoltar pels fallaires, des de temps immemorials animaven la nit de Sant Joan a les nostres parròquies i que havien desaparegut cap a l’any 1930.
Des de començament de juny, desenes de fallaires preparen els materials i s’entrenen en el Taller de Falles i, arribada la nit màgica, surten als carrers de les set parròquies amb la seva dansa espectacular. Actualment, les falles es construeixen amb materials ecològics, en lloc de fer-ho amb la tradicional escorça de bedoll i se subjecten amb una cadena i no, com es feia tradicionalment, amb una branca d’arbre. Així mateix, a fi de protegir-se del foc, els fallaires actuen vestits amb capa i caputxes.

UNA MICA D’HISTÒRIA
El 1933 excursionistes, estudiants i molts altres ciutadans donen un sentit de comunitat als Focs de Sant Joan i encenen fogueres a totes les viles i a les muntanyes més importants, com a senyal d’inici del retrobament d’una comunitat. Acabada la guerra d’Espanya torna a produir-se un replegament de tot el que ens identifica com a poble, i amb prou feines són permeses aquelles tradicions que no porten problemes, és a dir, les més buides de contingut. Així, els Focs de Sant Joan es converteixen en l’ocasió anual de cremar fustots vells i la revetlla, o bé es fa en la intimitat familiar, o bé resulta mancada de contingut cívic i cultural. D’uns anys ençà, però, hem assistit a un despertar de la nostra consciència col·lectiva i això ha significat un reviscolament de totes les nostres tradicions, entre elles, no cal dir-ho, la celebració de l’antic solstici d’estiu. L’any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujada, vilatà d’Arles del Tec al Vallespir (Catalunya Nord), enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de Mossèn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des d’allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’identitat comuna.
No va ser fins onze anys més tard que la Flama travessava per primera vegada la frontera, de manera dificultosa i a partir d’aquí es va anar extenent per arreu dels Països Catalans.

Anuncis

~ per Centre de la Cultura Catalana a 19 Juny 2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: